Com cada any i ja entrats en l’estiu ja és aquí el festival politico-musical de referència dels Països Catalans. Cada estiu milers de joves poden gaudir durant 3 dies d’un espai de llibertat, on reivindicació, música, acció i festa conflueixen en bona harmonia i bon rotllo.
Aquest any i per primer cop, el festival es trasllada a Montblanc, la capital de la Conca de Barberà. Un ubicació de luxe, amb un espai d’acampada de més de 30.000 metres quadrats i amb una proximitat amb el poble que permetrà als i a les acampades gaudir al màxim de totes les activitats.
L’Acampada Jove assumeix el repte de ser la única acampada que té com a referència la música en català que resisteix a la crisi. És per això que s’ha fet una aposta per fer actuar els millors grups del moment del panorama català. La Gossa Sorda i els Pets, compartint cartell amb Strombers, La Troba Kung-Fu, Dr Calypso i Oprimits entre molts d’altres.
Per altra banda l’aposta per els grups forans ha estat enfocada en la voluntat de que fossin pocs, però amb reconegut prestigi. The Skatalites des de Jamaica, Los Delinqüentes i Rencidentes des d’Andalusia, Betagarri d’Euskal Herria i Banda Bassotti des d’Italia. Tots aquests grups aniran complementats de grups que inicien les seves passes en l’escena musical catalana i que aportaran un valor afegit a l’Acampada que ha sabut fusionar en el seu cartell ritmes com l’ska i el punk, passant per la rumba, el reggae, el rock i el pop.
Com no podria ser d’una altra manera, l’Acampada també serà espai per les xerrades en defensa del territori, les activitats culturals dels Països Catalans i per diversos actes polítics en que el Jovent Independentista mostrarà de manera ferma i contundent la voluntat d’avançar cap a una societat justa i nacionalment lliure.
En definitiva, si no et vols perdre el millor festival organitzat pel jovent independentista, el 16, 17 i 18 de juliol, has de ser a Montblanc!
R.D.Borràs
dilluns, 29 de juny del 2009
dimecres, 10 de juny del 2009
Llei de dependència: el gran soufflé
Fins el febrer de 2009, més de 100.000 persones han demanat els ajuts que otorga la Llei de la promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, s’han realitzat 130.000 valoracions i s’ha determinat que 80.000 persones tenen dret al servei. Però la meitat encara no l’ha rebut.
779 euros bruts mensuals és el salari mitjà dels i les treballadores de la dependència. 30.000 Grans Dependents a Catalunya encara no obtenen cap ajuda, tot i tenir el dret reconegut a la norma. 20.000 són les noves persones que tindran dret a ajudes a Catalunya a partir de gener de 2009 segons les previsions.10% és la taxa de les persones beneficiàries que ha calculat la Generalitat que tindran efectivament el seu dret reconegut quan ja estiguin mortes.
Un altre dels aspectes polèmics de la llei ha estat la incompatibilitat de les ajudes de la norma amb prestacions i altres ajudes existents anteriorment, com poden ser les de Gran Invalidesa de la Seguretat Social o polítiques socials municipals. Aquest és el cas, per exemple, de l’actriu Mercè Comes i la seva parella Carles Candel, recollit als mitjans de comunicació. En Carles, amb mig cos immòbil i parla inintel·ligible a causa d’un infart, va rebre una ajuda de dependència, després de múltiples visites i burocràcies, de 0,99 euros mensuals. I no és l’únic cas.
Alhora, els serveis assistencials dels ajuntaments, on es gestionen aquestes ajudes, s’estan veien col·lapsats i sense els mínims recursos per afrontar els drets reconeguts a la norma, i els conflictes de competències entre les diferents administracions acaben de complicar encara més els tímids desenvolupaments de la norma.
I el futur previst no ens permet ser optimistes. Segons la Generalitat caldria un pressupost de 200 milions d’euros per aplicar els drets reconeguts per la llei, però el pressupost estatals de 2009 només l’ha dotat amb 18 milions pels i les dependents de Catalunya.
A més a més, la llei discrimina el 20% de les persones que pateixen discapacitat intel·lectual i/o malalties mentals, ja que la norma té un barem que només detecta la discapacitat física.
Així doncs, poc més de dos anys després de la posada en marxa de la llei, el seu incompliment es fa palès no només en la garantia de dret que no ha estat reconeguda encara per al 47% de les persones que l'han sol·licitat, sinó també en el tipus de prestacions econòmiques que s'estan atorgant per manca de serveis públics i de finançament; en les precàries condicions laborals del sector i la descoordinació entre serveis socials i serveis de salut, entre d'altres.
Per tot això, és imprescindible dotar de major finançament el Sistema d'Atenció a la Dependència amb caràcter d'urgència o bé modificar la legislació actual perquè aquesta sigui coherent amb la seves possibilitats d'aplicació.
Amb més finançament, s’erradicarà les injustícies que provoca la dotació d’ajuts, la precarietat laboral dels i les treballadores del sector i la descoordinació entre les diverses administracions.
Amb més finançament es construirà un veritable pilar social que ajudi a la inserció i manteniment tant de les persones amb dependència com de les persones del seu entorn.
Dotar la llei del pressupost adequat és respecte i qualitat de vida. És igualtat i justícia.
Aplicar-ho sense els recursos necessaris, un error intolerable.
779 euros bruts mensuals és el salari mitjà dels i les treballadores de la dependència. 30.000 Grans Dependents a Catalunya encara no obtenen cap ajuda, tot i tenir el dret reconegut a la norma. 20.000 són les noves persones que tindran dret a ajudes a Catalunya a partir de gener de 2009 segons les previsions.10% és la taxa de les persones beneficiàries que ha calculat la Generalitat que tindran efectivament el seu dret reconegut quan ja estiguin mortes.
Un altre dels aspectes polèmics de la llei ha estat la incompatibilitat de les ajudes de la norma amb prestacions i altres ajudes existents anteriorment, com poden ser les de Gran Invalidesa de la Seguretat Social o polítiques socials municipals. Aquest és el cas, per exemple, de l’actriu Mercè Comes i la seva parella Carles Candel, recollit als mitjans de comunicació. En Carles, amb mig cos immòbil i parla inintel·ligible a causa d’un infart, va rebre una ajuda de dependència, després de múltiples visites i burocràcies, de 0,99 euros mensuals. I no és l’únic cas.
Alhora, els serveis assistencials dels ajuntaments, on es gestionen aquestes ajudes, s’estan veien col·lapsats i sense els mínims recursos per afrontar els drets reconeguts a la norma, i els conflictes de competències entre les diferents administracions acaben de complicar encara més els tímids desenvolupaments de la norma.
I el futur previst no ens permet ser optimistes. Segons la Generalitat caldria un pressupost de 200 milions d’euros per aplicar els drets reconeguts per la llei, però el pressupost estatals de 2009 només l’ha dotat amb 18 milions pels i les dependents de Catalunya.
A més a més, la llei discrimina el 20% de les persones que pateixen discapacitat intel·lectual i/o malalties mentals, ja que la norma té un barem que només detecta la discapacitat física.
Així doncs, poc més de dos anys després de la posada en marxa de la llei, el seu incompliment es fa palès no només en la garantia de dret que no ha estat reconeguda encara per al 47% de les persones que l'han sol·licitat, sinó també en el tipus de prestacions econòmiques que s'estan atorgant per manca de serveis públics i de finançament; en les precàries condicions laborals del sector i la descoordinació entre serveis socials i serveis de salut, entre d'altres.
Per tot això, és imprescindible dotar de major finançament el Sistema d'Atenció a la Dependència amb caràcter d'urgència o bé modificar la legislació actual perquè aquesta sigui coherent amb la seves possibilitats d'aplicació.
Amb més finançament, s’erradicarà les injustícies que provoca la dotació d’ajuts, la precarietat laboral dels i les treballadores del sector i la descoordinació entre les diverses administracions.
Amb més finançament es construirà un veritable pilar social que ajudi a la inserció i manteniment tant de les persones amb dependència com de les persones del seu entorn.
Dotar la llei del pressupost adequat és respecte i qualitat de vida. És igualtat i justícia.
Aplicar-ho sense els recursos necessaris, un error intolerable.
L. Grangé
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
