Fins el febrer de 2009, més de 100.000 persones han demanat els ajuts que otorga la Llei de la promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, s’han realitzat 130.000 valoracions i s’ha determinat que 80.000 persones tenen dret al servei. Però la meitat encara no l’ha rebut.
779 euros bruts mensuals és el salari mitjà dels i les treballadores de la dependència. 30.000 Grans Dependents a Catalunya encara no obtenen cap ajuda, tot i tenir el dret reconegut a la norma. 20.000 són les noves persones que tindran dret a ajudes a Catalunya a partir de gener de 2009 segons les previsions.10% és la taxa de les persones beneficiàries que ha calculat la Generalitat que tindran efectivament el seu dret reconegut quan ja estiguin mortes.
Un altre dels aspectes polèmics de la llei ha estat la incompatibilitat de les ajudes de la norma amb prestacions i altres ajudes existents anteriorment, com poden ser les de Gran Invalidesa de la Seguretat Social o polítiques socials municipals. Aquest és el cas, per exemple, de l’actriu Mercè Comes i la seva parella Carles Candel, recollit als mitjans de comunicació. En Carles, amb mig cos immòbil i parla inintel·ligible a causa d’un infart, va rebre una ajuda de dependència, després de múltiples visites i burocràcies, de 0,99 euros mensuals. I no és l’únic cas.
Alhora, els serveis assistencials dels ajuntaments, on es gestionen aquestes ajudes, s’estan veien col·lapsats i sense els mínims recursos per afrontar els drets reconeguts a la norma, i els conflictes de competències entre les diferents administracions acaben de complicar encara més els tímids desenvolupaments de la norma.
I el futur previst no ens permet ser optimistes. Segons la Generalitat caldria un pressupost de 200 milions d’euros per aplicar els drets reconeguts per la llei, però el pressupost estatals de 2009 només l’ha dotat amb 18 milions pels i les dependents de Catalunya.
A més a més, la llei discrimina el 20% de les persones que pateixen discapacitat intel·lectual i/o malalties mentals, ja que la norma té un barem que només detecta la discapacitat física.
Així doncs, poc més de dos anys després de la posada en marxa de la llei, el seu incompliment es fa palès no només en la garantia de dret que no ha estat reconeguda encara per al 47% de les persones que l'han sol·licitat, sinó també en el tipus de prestacions econòmiques que s'estan atorgant per manca de serveis públics i de finançament; en les precàries condicions laborals del sector i la descoordinació entre serveis socials i serveis de salut, entre d'altres.
Per tot això, és imprescindible dotar de major finançament el Sistema d'Atenció a la Dependència amb caràcter d'urgència o bé modificar la legislació actual perquè aquesta sigui coherent amb la seves possibilitats d'aplicació.
Amb més finançament, s’erradicarà les injustícies que provoca la dotació d’ajuts, la precarietat laboral dels i les treballadores del sector i la descoordinació entre les diverses administracions.
Amb més finançament es construirà un veritable pilar social que ajudi a la inserció i manteniment tant de les persones amb dependència com de les persones del seu entorn.
Dotar la llei del pressupost adequat és respecte i qualitat de vida. És igualtat i justícia.
Aplicar-ho sense els recursos necessaris, un error intolerable.
779 euros bruts mensuals és el salari mitjà dels i les treballadores de la dependència. 30.000 Grans Dependents a Catalunya encara no obtenen cap ajuda, tot i tenir el dret reconegut a la norma. 20.000 són les noves persones que tindran dret a ajudes a Catalunya a partir de gener de 2009 segons les previsions.10% és la taxa de les persones beneficiàries que ha calculat la Generalitat que tindran efectivament el seu dret reconegut quan ja estiguin mortes.
Un altre dels aspectes polèmics de la llei ha estat la incompatibilitat de les ajudes de la norma amb prestacions i altres ajudes existents anteriorment, com poden ser les de Gran Invalidesa de la Seguretat Social o polítiques socials municipals. Aquest és el cas, per exemple, de l’actriu Mercè Comes i la seva parella Carles Candel, recollit als mitjans de comunicació. En Carles, amb mig cos immòbil i parla inintel·ligible a causa d’un infart, va rebre una ajuda de dependència, després de múltiples visites i burocràcies, de 0,99 euros mensuals. I no és l’únic cas.
Alhora, els serveis assistencials dels ajuntaments, on es gestionen aquestes ajudes, s’estan veien col·lapsats i sense els mínims recursos per afrontar els drets reconeguts a la norma, i els conflictes de competències entre les diferents administracions acaben de complicar encara més els tímids desenvolupaments de la norma.
I el futur previst no ens permet ser optimistes. Segons la Generalitat caldria un pressupost de 200 milions d’euros per aplicar els drets reconeguts per la llei, però el pressupost estatals de 2009 només l’ha dotat amb 18 milions pels i les dependents de Catalunya.
A més a més, la llei discrimina el 20% de les persones que pateixen discapacitat intel·lectual i/o malalties mentals, ja que la norma té un barem que només detecta la discapacitat física.
Així doncs, poc més de dos anys després de la posada en marxa de la llei, el seu incompliment es fa palès no només en la garantia de dret que no ha estat reconeguda encara per al 47% de les persones que l'han sol·licitat, sinó també en el tipus de prestacions econòmiques que s'estan atorgant per manca de serveis públics i de finançament; en les precàries condicions laborals del sector i la descoordinació entre serveis socials i serveis de salut, entre d'altres.
Per tot això, és imprescindible dotar de major finançament el Sistema d'Atenció a la Dependència amb caràcter d'urgència o bé modificar la legislació actual perquè aquesta sigui coherent amb la seves possibilitats d'aplicació.
Amb més finançament, s’erradicarà les injustícies que provoca la dotació d’ajuts, la precarietat laboral dels i les treballadores del sector i la descoordinació entre les diverses administracions.
Amb més finançament es construirà un veritable pilar social que ajudi a la inserció i manteniment tant de les persones amb dependència com de les persones del seu entorn.
Dotar la llei del pressupost adequat és respecte i qualitat de vida. És igualtat i justícia.
Aplicar-ho sense els recursos necessaris, un error intolerable.
L. Grangé
0 comentaris:
Publica un comentari