L’expansió d’uns i unes, l’extinció d’altres

En els últims anys som molts els i les joves que ens sentim en pràcticament l’obligació d’haver de consumir en un centre comercial, donat que aquest últim ha promogut l’extinció del comerç de barri de forma constant. L’expansió desproporcionada d’aquestes grans superfícies només està recolzada per un grup de persones amb més capital que la mitjana de la societat. És, per tant, ben clar que amb aquestes superfícies només hi guanya un grup reduït de persones, a més a més, darrere d’aquests centres s’hi amaguen més que sospitosos jocs d'especulació urbanística, però els governs capitalistes no hi volen posar fi. I per si tot això fos poc, són els centres comercials els que venen amb l’excusa de donar llocs de treball, quan en realitat som el jovent el més perjudicat, que buscant una feina per pagar-nos els nostres estudis som explotats i maltractats, treballant una jornada complerta amb un sou de mitja jornada (i si ja tens això, dóna gràcies i no et queixis o te n'aniràs al carrer). És d’aquesta forma com funcionen, no ens aporta cap benefici fructuós per les nostres viles i ciutats, sinó que només ens aporten precarietat i explotació, el destí que el Jovent Independentista de Sant Andreu ens neguem a acceptar. També cal dir que el famós boicot als productes catalans va ser promogut per centres comercials de tot l’Estat espanyol, que malauradament van donar la trista imatge de sempre: els alts comandaments dels centres comercials estan controlats pel sector més ranci del país que ens ocupa. L’expansió d’aquests espais de comerç ha afectat a arreu dels Països Catalans com a poble submís a l’Estat Espanyol, i tanmateix al poble de Sant Andreu.
És així com dins el nostre districte tenim centres tan impersonals com són La Maquinista i l’Hipercor.
El comerç de barri que sempre ha estat de qualitat i en la nostra llengua, ara ha vist com se l’està substituint per centres comercials que no garanteixen la fiabilitat de llurs productes (etiquetats en espanyol) i on la majoria utilitza la llengua espanyola per a dirigir-se al públic. És aquí on volia arribar al principi quan s’ha dit que els centres comercials han promogut en els darrers anys l’extinció del comerç de barri.
No importa que un comerç de barri hagi vist passar quatre generacions d’una mateixa família, no importa que els productes siguin més barats i etiquetats en català i tractats en la nostra llengua, només importa que un grup reduït tregui rèdit econòmic amb l’explotació juvenil i promovent el consumisme.


M. Ferrer