Amb E d'Europa

Desafecció, en termes polítics, s’ha convertit en la paraula de moda d’aquesta temporada i la preferida dels mitjans de comunicació del nostre país. No obstant, és una vella coneguda dels i les joves europeistes que des de fa temps denunciem la desafecció dels jovent envers la política en general i Europa en particular. Fins i tot, fent la prova i preguntant-li a una persona – jove – especialitzada en assumptes europeus i que viu el dia a dia de l’actualitat comunitària què és el primer que li ve al cap quan sent les paraules “joves” i “Europa”, la resposta ha estat força desencoratjadora: “a mi sincerament no em ve cap concepte al cap, només una imatge: una persona sola, dreta, mirant cap amunt.” Davant d’això, val la pena parar un moment i fer una reflexió al respecte.

És evident que Europa s’ha convertit per a molts i moltes joves en una mena d’entitat abstracta i llunyana, que hi és però que no s’entén ben bé de quina manera, que a vegades sí, però a vegades no, que per segons quines coses és necessària però per altres destorba. Sovint s’ha intentat explicar o justificar aquest sentiment de llunyania i desconfiança cap a la Unió Europea esgrimint arguments tals com el dèficit democràtic de les seves institucions, la falta de coneixement sobre el seu funcionament, la manca d’informació, etcètera. Però potser el que també caldria considerar és si a tot això se li hauria de sumar a més un problema d’expectatives o de realitats malenteses: i és que mentre que per arribar a Brussel•les haguem de fer escala a Madrid no podrem defensar com cal els nostres interessos ni reclamar que se’ns reconeguin uns drets segrestats per l’Estat espanyol. Ens hem de treure del cap que Europa ens pot treure totes les castanyes del foc. Si tenim clar això, potser part d’aquesta incomprensió i desafecció desapareixerà.

Les JERC Sant Andreu som clarament europeistes i no renunciem a l’objectiu d’assolir una Europa social i dels pobles. Ara com ara, però, la Unió Europea està configurada com una Unió entre Estats i, mal que ens pesi, si no ets un Estat no hi ets comptat. Per tant, els nostres esforços en aquest àmbit s’han de centrar en defensar la necessitat d’esdevenir un estat propi per poder ser un actor més a Europa i poder gestionar directament els recursos que venen de Brussel•les, per poder participar en els processos de presa de decisions de forma plena i defensar els interessos de tots els catalans i les catalanes, joves i no joves com cal. Som conscients que el jovent som el futur del nostre país i aquest futur, el futur del nostre treball, de la nostra educació, de la nostra economia es decideix a Brussel•les. Per tant a Europa s’hi ha de ser i ens ha d’importar. No ens podem resignar a convertir-nos en mers espectadors i espectadores passives que esperen soles, dretes, mirant enlaire a veure què passa.

E. Nebreda