Pel dret a l’avortament: ni un pas enrere!

Una vegada més, ens hem de lamentar veient com els sectors més rancis i conservadors de la nostra societat (amb l’Església catòlica i el Partit Popular al capdavant) pressionen per impedir la reforma d’una llei de l’avortament restrictiva, hipòcrita i que no garanteix la preservació de drets de qui esdevenen els subjectes més vulnerables: les pròpies dones.

Les JERC, des de fa temps, venim reclamant la imperiosa necessitat d’un canvi legislatiu que reculli els drets fonamentals de les dones a decidir per elles mateixes. En aquest sentit, no pot contemplar-se l’exercici d’un dret com a fet punitiu, per tant és indispensable regular l’avortament fora del codi penal.
Apostem per un avortament lliure, en què les dones puguin decidir sobre el seu propi cos, sense la necessitat d’autoritzacions arbitràries de terceres persones. I, sense dubte, cal reclamar la gratuïtat de la interrupció voluntària de l’embaràs, introduint l’avortament a la xarxa sanitària pública d’arreu dels Països Catalans.

Fa ja uns mesos vam poder constatar la feblesa de l’avantprojecte de llei que té, de moment, previst aprovar el govern de Rodríguez Zapatero. Lluny d’esdevenir una de les lleis més progressistes d’Europa, el govern espanyol es torna a arronsar amb un projecte de mínims, proposant una llei de terminis (14 setmanes) que no respon a cap criteri mèdic, i que queda lluny de les 20 a 24 setmanes que reconeixen els països més avançats en la matèria, com és el cas d’Holanda. Continua deixant en mans de tercers la decisió sobre el cos de la dona i tampoc soluciona el desequilibri territorial en l’accés a centres públics on poder practicar la interrupció voluntària de l’embaràs.

Ara, però, tornem a veure la dreta mobilitzada, manifestant-se per retrocedir una altra vegada en els drets sexuals i reproductius de les dones. Només esperem que el govern espanyol no doni ni un pas més enrere (com ja ens té acostumats i aocstumades) i no deixi escapar una oportunitat històrica per refer una Llei de l’avortament que, irresponsablement, segueix desemparant les dones: sabem que la restricció de l’accés a l’avortament només acaba incrementant el nombre d’avortaments clandestins.

I les JERC, sense cap mena de dubte ni complexe, seguirem lluitant per avançar (com ja vam demostrar el passat 28 d’octubre) cap a la Llei de l’avortament més progressista d’Europa. Perquè els drets humans no poden obviar-se per molt que l’Església i els partits polítics retrògrades i sexistes, com Unió democràtica i el Partit Popular, vulguin tipificar-los com a pecats o delictes.

A. Nebreda

L’expansió d’uns i unes, l’extinció d’altres

En els últims anys som molts els i les joves que ens sentim en pràcticament l’obligació d’haver de consumir en un centre comercial, donat que aquest últim ha promogut l’extinció del comerç de barri de forma constant. L’expansió desproporcionada d’aquestes grans superfícies només està recolzada per un grup de persones amb més capital que la mitjana de la societat. És, per tant, ben clar que amb aquestes superfícies només hi guanya un grup reduït de persones, a més a més, darrere d’aquests centres s’hi amaguen més que sospitosos jocs d'especulació urbanística, però els governs capitalistes no hi volen posar fi. I per si tot això fos poc, són els centres comercials els que venen amb l’excusa de donar llocs de treball, quan en realitat som el jovent el més perjudicat, que buscant una feina per pagar-nos els nostres estudis som explotats i maltractats, treballant una jornada complerta amb un sou de mitja jornada (i si ja tens això, dóna gràcies i no et queixis o te n'aniràs al carrer). És d’aquesta forma com funcionen, no ens aporta cap benefici fructuós per les nostres viles i ciutats, sinó que només ens aporten precarietat i explotació, el destí que el Jovent Independentista de Sant Andreu ens neguem a acceptar. També cal dir que el famós boicot als productes catalans va ser promogut per centres comercials de tot l’Estat espanyol, que malauradament van donar la trista imatge de sempre: els alts comandaments dels centres comercials estan controlats pel sector més ranci del país que ens ocupa. L’expansió d’aquests espais de comerç ha afectat a arreu dels Països Catalans com a poble submís a l’Estat Espanyol, i tanmateix al poble de Sant Andreu.
És així com dins el nostre districte tenim centres tan impersonals com són La Maquinista i l’Hipercor.
El comerç de barri que sempre ha estat de qualitat i en la nostra llengua, ara ha vist com se l’està substituint per centres comercials que no garanteixen la fiabilitat de llurs productes (etiquetats en espanyol) i on la majoria utilitza la llengua espanyola per a dirigir-se al públic. És aquí on volia arribar al principi quan s’ha dit que els centres comercials han promogut en els darrers anys l’extinció del comerç de barri.
No importa que un comerç de barri hagi vist passar quatre generacions d’una mateixa família, no importa que els productes siguin més barats i etiquetats en català i tractats en la nostra llengua, només importa que un grup reduït tregui rèdit econòmic amb l’explotació juvenil i promovent el consumisme.


M. Ferrer