L’estat espanyol viu en una fase de desculturització de la seva societat, en un autèntic estat d’excepció en el camp de les noves tecnologies que fa que fotocopiar un llibre o gravar un cd/dvd parcial o totalment estigui més penalitzat que robar-los o agredir a algú. Per si això no fos prou, des d’alguns mitjans de comunicació, la SGAE i el govern espanyol s’intenta criminalitzar constantment a les persones que descarreguen arxius d’Internet basant-se en arguments morals i ètics sobre qüestions de propietat intel•lectual. I per acabar-ho d’adobar l’Estat Espanyol té un dels cànons digitals més cars d’Europa.
El dret a la còpia privada és un dret que tots i totes les usuàries tenim i que ens legitima a intercanviar informació, arxius, musica etc, sempre i quan no tinguem cap ànim de lucre. En base a això s’aplica el cànon digital, un cànon que grava tots els elements necessaris per realitzar una còpia privada. Aquest cànon no és res més que un impost que se’ns carrega als i les usuàries per si un dia utilitzem un pen-drive o un cd per realitzar una còpia, sense tenir en compte que aquests cd pot estar gravant informació no intercanviada com per exemple fotos personals, textos o treballs universitaris. Això no és res més que multar abans de delinquir, vulnerat la presumpció d’innocència.
Una altra qüestió a tenir en compte és la Ley de Economia Sostenible (LES), promoguda pel govern Zapatero i la ministra Sinde, on es plantegen aberracions tant flagrants i que retallen la llibertat d’expressió d’una manera important com el fet que es doni poder a un organisme administratiu per tancar pàgines web si aquest considera que la web transgredeix els drets de propietat. Que el poder de tancar una web davant d’un suposat delicte el tingui un òrgan que podria estar format per la pròpia indústria i no un jutge, no passa per casualitat. El poder judicial ha avalat sempre les pàgines d’enllaços dient que no vulneren la propietat individual, i en canvi el que pretén el govern és donar poder a un organisme per tal de siguin certs personatges el que tingui el poder de tancar i censurar webs.
Finalment, és important recalcar que iniciatives com les llicències “creative commons”, i les iniciatives de molts grups de música de penjar la seva música gratuïtament a Internet, no genera pèrdues als autors, ans al contrari, genera el benefici col•lectiu de més accés i facilitat a la cultura i el benefici individual del creador que té una maximització del coneixement del seu producte cultural.
Rubèn D. Borràs
0 comentaris:
Publica un comentari