AQUESTA VAGA TAMBÉ ÉS LA TEVA!

Segurament ets una d’aquelles persones que, quan estava fent segon de batxillerat va pensar que faria l’esforç d’anar a la universitat per poder tenir un futur millor que el dels teus pares. Vas provar de demanar una beca que no et van arribar a donar mai, sense saber que l’atorgament de beques és una competència de la Generalitat que l’Estat s’ha negat a traspassar mai, tenint en compte que el percentatge d'estudiants universitaris becats a Catalunya va ser del 9,8% el 2009, davant la mitjana estatal del 14,8%. Sense la beca, et va tocar treballar a mitja jornada i els caps de setmana en dues feines diferents i amb prou feines arribaves als 500€ bruts al mes, però amb l’entrada en funcionament de Bolonya se t’ha fet del tot impossible seguir compaginant aquesta vida. Així que has hagut de deixar la feina entre setmana i amb prou feines tens temps per fer de monitor de l’esplai on has anat tota la vida.

I les perspectives no semblen millorar. Saps d’amics que ja han acabat la carrera que estan de pràctiques, amb beques que fan riure o amb contractes d’obra i servei que els dura quatre dies. Aquelles persones que estan millor, saps que han estat col·locades per algun padrí, però tu d’aquests no en tens. Antics companys i companyes de classe que es van posar a treballar quan van acabar l’ESO perquè començaven cobrant 2000€ al mes i tu envejaves, ara estan a l’atur sense saber què fer amb la seva vida.
I després hi ha casos com el de la teva germana gran, que fa 5 anys es va llicenciar, ha fet un màster, no sé quants cursos i, després de voltar d’ETT en ETT amb contractes de 6 mesos, ara té sort d’arribar a ser mileurista indefinida. Tot i així, encara viviu a casa els pares perquè el lloguer dels pisos està pels núvols. Sort que amb la crisi havien baixat!

Però espera que la cosa no s’acaba aquí. El govern espanyol del PSOE ha aprovat la famosa reforma laboral, on sembla que el jovent donem un pas més per a la precarització. S'abarateix l'acomiadament universalitzant pràcticament el contracte d'acomiadament amb una indemnització de 33 dies (25 només a càrrec de qui contracta, la resta ho pagarem amb els nostres impostos), es creen encara més espais per a la participació d'ETT's, i a més a més, serà més fàcil incomplir els convenis col·lectius per part de les empreses.

Les JERC tenim clar que la sortida de la crisi ha de venir donada per un gir social, amb mesures que tendeixin a canviar el model productiu, que aposti per la formació de qualitat i prestigiï la FP, que aprofundeixi en una fiscalitat més justa i un control estricte del frau, que territorialitzi les relacions laborals, que aposti per la ocupació en quantitat i qualitat, que continuï l'aposta d'aquests 7 anys en I+D+I i que sobretot, no faci pagar a justos per pecadors.

I encara creus que no tens prou motius per anar a la vaga general del proper dimecres 29?

Vols més motius? Clica [aquí]

L’11 de Setembre: un pas més cap a la victòria!

El passat 11 de setembre va tenir lloc la Diada Nacional de Catalunya. Després del 10 de juliol passat on més d’un milió i mig de persones van sortir al carrer després de la inacceptable sentència del Tribunal Constitucional. El clima polític a Catalunya s’ha anat escalfant en els últims mesos després dels cops que hem rebut des d’Espanya. La cosa no s’acabava aquí i la “catalanofòbia” tornava a fer-se visible en la Defensora del Pueblo que atacava l’ús del català en l’acollida de la immigració, tot i el gran suport social que havia tingut per part de les entitats. Això i d’altres paraules pronunciades des de la caverna feixista del regne d’Espanya han anat sumant fins a desgastar la confiança de catalans i catalanes no independentistes envers l’Estat Espanyol.
Amb aquest ambient doncs, arribàvem al passat 11 de Setembre en què les JERC creiem que era el moment per tornar a sortir al carrer i reivindicar l’allau d’injustícies que no paren de ploure després de les onades de referèndums sobre la independència i la pujada més que justificada que està fent l’independentisme. Així doncs, milers i milers de persones van sortir al carrer per celebrar una Diada Nacional farcida d’actes de tots els tipus; des d’actes més lúdics des de primera hora del matí pels i les més petites, passant per l’homenatge al Fossar i al monument de Rafael de Casanova amb el dinar d’Esquerra i JERC-Barcelona a peu de carrer i posteriorment la manifestació amb concerts a l’Arc de Triomf que suposaven la cirereta del pastís.
Des de les JERC-Sant Andreu valorem doncs molt positivament la Diada Nacional passada on tots els actes van transcórrer en un ambient festiu. I animem a tot el jovent dels Països Catalans a que la lluita no s’acaba en un 10 de juliol o un 11 de setembre; la lluita s’acabarà quan d’una vegada per totes seguem les cadenes de l’opressió.

Ara més que mai: INDEPENDÈNCIA!
Visca els Països Catalans lliures!